Comiat a en Cisco

Ens acabem d'acomiadar i, ho reconec, he plorat per haver-te perdut. Com jo, molts. Perquè avui ha quedat palés que som molts als qui estimaves, avui hem sigut molts els qui t'estimavem i hem anat a dir-te adeu per darrera vegada. Els teus companys de La Lira han cantat per a tu, amb la mà al cor, demostrant la seva amistat. Als qui escoltavem s'ens ha fet un nus a la gola mentre recordavem tantes anècdotes passades amb tu. Els de Fila Zero també hauriem volgut actuar per a tu, però nosaltres fem comédia, som cómics, ja ho saps. I avui no és dia per fer comèdia, avui és dia per als records. Avui recordem totes les teves actuacions amb nosaltres... Bé, no totes, tu portaves a Fila Zero força més temps que la majoria dels qui hi quedem. Però tots els records que tenim de tu són afectuosos. Tu eres la persona que tot ho trobava bé, que si podia donar un cop de mà, allà estaves. Si ens calien unes fustes, o si calia parlar amb algú, o si algú necessitava una paraula amiga, o si... Cisco, ens costarà acostumar-nos a seguir sense tu.
El dimecres encara vas assajar amb nosaltres. Encara vas venir a fer el teu paper de policia que detén per error al fiscal i després s'en fa càrrec de que ha ficat els peus a la galleda. Com vàrem riure, Cisco. Ara haurem de trobar algú altre que faci el paper. Segurament la primera vegada que tornem a assajar aquesta escena no riurem tant, fins i tot és possible que a alguns encara s'ens escapi un llàgrima tardana que segueixi el teu record. Però ja ho saps, la funció ha de continuar. Continuarem, Cisco, no pateixis. No et deixarem malament, sempre has recolzat als teus companys, nosaltres farem el mateix per tu. Recolzarem el teu record, actuarem per a tu, perquè tu sempre estaràs entre nosaltres. Estic segur que el dia de l'estrena estaras allà, mirant-nos des de on sigui que estiguis. Posarem tot de la nostra part perquè en acabar l'obra et puguis girar cap a qui tinguis al teu costat i puguis somriure orgullós de formar part d'aquest companyia. Igual que nosaltres ens sentim orgullosos d'haver-te tingut per company. Fins llavors, descansa en pau, Cisco, amic, actor, company.

El teu nom

Fila Zero naixia de la ma d’un grapat d’actors i directors decidits a fer que el teatre tornés a ser una afició i un espectacle. Començava una història que encara dura, que uns van començar que altres encara continuem. S’inicia una llarga llista de noms que despertaran molts records entre tots: Joan, Irina, Mireia, Paco, Mateu, Glòria, Josep, Josep Lluís, Maribel, Josep M, Enric, Sílvia, Carme, Cristina, Àngels, Marisé, Xavi, Assumpta, Xano, Loli, Carles, Enric, Eduard, Antònia, Dolors, Encarna, Anna Cristina, Roser, Roser, Paco, Lorenzo, Quico, Maria Teresa, Pere, Oriol, Jordi, Pitus, Ricard, Tina, Guillermo, David, Mercè, Noemí, Marc, Mónica, Encarna, M. Carme, Marga, Maria, Sofia, Santi, Sara, Bernat, Pepa, Eulàlia, Montse, Llorenç...

Segurament la llista no està complerta, segurament hi ha algú que ho esta llegint i té algun vincle, algun record lligat a Fila Zero. Ens agradaria que ens ho expliqués, envia el teu comentari. El teu nom hi és? Explica’ns quins records tens, participa en aquest bloc. El teu nom no hi és? Tant se val, també ens agradaria recollir el teu record. Ara que ja tenim 20 anys volem aprofitar la xarxa per escriure la part de la història que no recull el llibre de 1993 d’en Joan, el que va passar des del principi de Fila Zero fins avui. Escriu, explica’ns què en penses, expressa un desig, dóna’ns ànims. Vine, escriu, participa, fes teu també aquest vintè aniversari de Fila Zero.

S’aixeca el teló: 26 de juny del 1988

Així es titula el llibre de Joan Tortosa, editat l’any 1993, que reflexa fidelment el naixement de Fila Zero:

‘Res té massa solidesa i és de nou que Joan Llamas, disposat a fer teatre sigui com sigui i que aquest recuperi una estabilitat, decideix reorganitzar el grup i preparar la seva “resurrecció” oficial, ja que el novembre de 1979 s’havia procedit al seu “enterrament”. Així, el juny del 88, a la plaça Barcelona, emmarcat per la Festa Major, Joan Llamas dirigeix un espectacle [...] Aquell vespre del 26 de juny de 1988, el nombrós públic que encerclava la plaça Barcelona, convertida accidentalment en escenari central, veieren de quina manera “Fila Zero” es materialitzava com a un futur grup de teatre, que com un Au Fènix, renaixia del caliu de les cendres quasi pròpies.’