El teu nom

Fila Zero naixia de la ma d’un grapat d’actors i directors decidits a fer que el teatre tornés a ser una afició i un espectacle. Començava una història que encara dura, que uns van començar que altres encara continuem. S’inicia una llarga llista de noms que despertaran molts records entre tots: Joan, Irina, Mireia, Paco, Mateu, Glòria, Josep, Josep Lluís, Maribel, Josep M, Enric, Sílvia, Carme, Cristina, Àngels, Marisé, Xavi, Assumpta, Xano, Loli, Carles, Enric, Eduard, Antònia, Dolors, Encarna, Anna Cristina, Roser, Roser, Paco, Lorenzo, Quico, Maria Teresa, Pere, Oriol, Jordi, Pitus, Ricard, Tina, Guillermo, David, Mercè, Noemí, Marc, Mónica, Encarna, M. Carme, Marga, Maria, Sofia, Santi, Sara, Bernat, Pepa, Eulàlia, Montse, Llorenç...

Segurament la llista no està complerta, segurament hi ha algú que ho esta llegint i té algun vincle, algun record lligat a Fila Zero. Ens agradaria que ens ho expliqués, envia el teu comentari. El teu nom hi és? Explica’ns quins records tens, participa en aquest bloc. El teu nom no hi és? Tant se val, també ens agradaria recollir el teu record. Ara que ja tenim 20 anys volem aprofitar la xarxa per escriure la part de la història que no recull el llibre de 1993 d’en Joan, el que va passar des del principi de Fila Zero fins avui. Escriu, explica’ns què en penses, expressa un desig, dóna’ns ànims. Vine, escriu, participa, fes teu també aquest vintè aniversari de Fila Zero.

S’aixeca el teló: 26 de juny del 1988

Així es titula el llibre de Joan Tortosa, editat l’any 1993, que reflexa fidelment el naixement de Fila Zero:

‘Res té massa solidesa i és de nou que Joan Llamas, disposat a fer teatre sigui com sigui i que aquest recuperi una estabilitat, decideix reorganitzar el grup i preparar la seva “resurrecció” oficial, ja que el novembre de 1979 s’havia procedit al seu “enterrament”. Així, el juny del 88, a la plaça Barcelona, emmarcat per la Festa Major, Joan Llamas dirigeix un espectacle [...] Aquell vespre del 26 de juny de 1988, el nombrós públic que encerclava la plaça Barcelona, convertida accidentalment en escenari central, veieren de quina manera “Fila Zero” es materialitzava com a un futur grup de teatre, que com un Au Fènix, renaixia del caliu de les cendres quasi pròpies.’